20/8/17

MIQUEL MASSOT TETAS (1883-1968)

Apunt del natural
Firmat Massot
Tècnica mixta. Llàpis i carbonet
42 x 29 cms
ca. 1905



Miquel Massot Tetas (Barcelona 1883 - París, França 1968)

Pintor i decorador. Format a l'Escola Llotja de Barcelona. El 1902 va rebre el premi de pintura decorativa de la Llotja impulsat per La Academia Provincial de Bellas Artes.

Després va estudiar a Londres i va residir a París. Es va especialitzar en natures mortes i paisatges. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El 1908 va participar al Saló de París junt amb Ramon Pichot i Bonaventura Puig entre altres. Aquell mateix any Massot publica el Proyecto de Decoración Moderna a la revista Materiaux et Documents d'Art Espagnol editada per la Llibreria Parera de Barcelona.

El 1909 va tornar a participar al Saló de París junt amb Juli González, Arístides Mallol o Ramon Pichot.

El 1910 va pintar la única pintura mural del Palau de la Música de Barcelona, ubicada al vestíbul i titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influit pel classicisme noucentista. Aquell any va participar de nou al Saló de París junt amb Lluís Masriera, Gaspar Miró o Pere Ysern .

El 1912 Massot va fer el disseny d'una rajola hidràulica o mosaic per interiors per la Casa Escofet de Barcelona (àlbum núm.8).

El 1914 va tornar a participar al Saló de París junt amb els artistes Juli Gonzalez, Ramon Pichot, Ismael Smith o Pere Ysern.

Del 29 d'octubre al 11 de novembre de 1921 va fer una exposició de pintures a Galeries Laietanes de Barcelona. Entre els dies 18 i 31 de maig de 1935 va exposar a la Sala Pinacoteca de Barcelona .

L'any 1942 l'empresari Josep de Navas i Escudé (1903-1975) va fer construïr una torre senyorial d'estiueg, El Bell Recó d'Argentona, que fou decorada amb pintures de Miquel Massot, Josep Maria Sert, Francesc Labarta i Josep Obiols.

El 1945 Massot va continuar pintant l'obra inacabada del pintor Josep Maria Sert a la Catedral de Vic. Per aquest motiu Massot és considerat deixeble, ajudant i continuador de l'obra de Sert.

Massot també va pintar i decorar les capelles de Santa Juliana i Santa Semproniana de la Basílica de Santa Maria del Mataró. El 1948 les teles del pintor Miquel Massot són instal.lades a la capella de les Santes.

Massot va residir a la ciutat de París durant molts anys fins l'any de la seva mort.


11/8/17

JOSEP PASCÓ MENSA (1855-1910)

Retrat de Diego Velázquez
Firmat : JP
Tinta sobre paper
Il.lustració per una obra sobre Diego Velázquez (Sevilla 1599-Madrid 1660)
Encàrrec de la Impremta Thomas de Barcelona
Escrit -52- en llàpis al final del full
Mides 15x15
Any ?



Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat 1855 - Barcelona 1910)

Dibuixant, pintor, professor, decorador i escenògraf. També fou un gran col.leccionista d'antiguitats, de ceràmica i teixits antics.

Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona amb el professor Simó Gómez Polo (1845-1880), i al taller de l'escenògraf Josep Planella Coromina (1804-1890).

El 1885 va dibuixar Vista general de León. El 1887 va anar a treballar al Teatro Real de Madrid i va decorar el teatre Príncipe Alfonso.

Els anys 1888 i 1889 va ser guardonat amb Medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona i a la de París.

El 1891 Pascó figura en la Catàleg de la Primera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

El 1896 va viatjar a Mèxic on va pintar el decorat del Gran Teatro Nacional. Aquell any figura en el Catàleg de la Tercera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

Quan va tornar es va dedicar a la il.lustració de revistes, principalment Arte y Letras i amb el pseudònim Brisa a la Il.ustració Catalana (1888-1894) i en algunes revistes de Madrid. També va il.lustrar alguns llibres :

  • España. Sus monumentos y Artes. Su Naturaleza e Historia. José M. Quadrado. Thomas. (1885)
  • Colón. Poema histórico. Bernabé Demaria. Ilustrado por José Pascó. Editorial Espasa/Cuspinera. Buenos Aires. (1887)
  • La Espuma. Armando Palacio Valdes. Novela de costumbres contemporaneas. Il.ustr. de Manuel Alcázar y José Cuchy. B. Imp. de Henrich y Cia. Planchas diseñadas por Pascó y encuadernación por M.Campillos. (1890)
  • Al primer vuelo (idilio vulgar). 2 tomos. Imp. de Henrich y Cia. Tela edit. disseñada por Pascó. Ilustraciones de Apeles Mestres (1891)
  • Los Pirineos. Trilogia. Original en verso catalán y traducido en prosa castellana ... Víctor Balaguer. Felipe Pedrell. Tela editorial ilustrada por Josep Pascó. Impr. Henrich. Barcelona. (1892)
  • Collection de Tissues Anciens de D. Francisco Miquel y Badia. Classifiés par D. José Pascó. 30 planches heliographiques. Barcelona (1900)

Pascó exercí de professor de l'Escola Superior d'Arts e Industries de Barcelona. El 1892 li fou otorgada la càtedra lliure d'art decoratiu, instituida per la Diputació de Barcelona. Entre els seus alumnes hi havia el pintor Joan Miró Ferrà (1893-1983) i l'escriptor i pintor Joaquim Folch i Torras (1886-1963). Era un professor de tarannà liberal i avançat al seu temps que feia unes classes poc academicistes (en paraules de Joan Miró). Va ser un reformador de l'ensenyança del dibuix.

A finals del XIX Pascó tenia un alt reconeixement artístic a Barcelona. Políticament es relacionava amb la Unió Catalanista.

El 1899 Pascó va exercí de co-director artístic de la revista Hispania (1899-1903) junt amb Francesc Miquel i Badia, on també hi va treballar com il.lustrador.

Entre 1901 i 1903 Pascó va decorar l'espai de la Peixera de la planta baixa del Cercle del Liceu amb pintures murals de Oleguer Junyent i Sans.

El 1902 va treballar en el projecte de decoració de la residència barcelonina del pintor i amic Ramon Casas Carbó (on anys més tard va obrir la botiga Vinçon).

El 1903 va participar en la il.lustració del calendari de la revista Cu-cut junt amb Joan Llimona, Llorenç Brunet i Antoni Utrillo.

Josep Pascó junt amb Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà, Enric Sagnier o Rafael Masó van impulsar la difussió de la rajola o mosaic hidràulic.

Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel.les Mestres són considerats (segona Eliseu Trenc) com uns dels principals renovadors de les arts gràfiques, amb un nou moviment amb il.lustracions de caire decorativista i dibuix amb estilització d'arrel gòtica i japonesa, enfrontat al realisme objectivista dels anys 1870-1880.

Va pintar pergamins, va il.lustrar ex-libris i entre altres va dissenyar la bandera del Cau Ferrat de Sitges.

El 1907 Pascó va vendre al nou Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, una col.lecció de seixanta escultures d'alabastre i pedra procedents de Poblet. També va vendre tres taules del segle XIII procedents de la provincia de Terol, a través del vocal Ramon Caselles, a la Junta de Museus.

Després de la mort de Pascó, la seva col.lecció de teixits fou adquirida pel Museu de Barcelona, i el  1914 va formar part del fons del Museu del Disseny de Barcelona.


Josep Pascó i Mensa. Wikipedia.org
Josep Pascó i Mensa. Enciclopedia.cat
Josep Pascó i Mensa. Ruta Europea del Modernisme. Art Nouveau.eu
El artista español Josep Pascó. Blog Arte Contemporani General
Josep Pascó i Mensa. Modernisme
Pascó y Mensa, José. Museo del Prado
Josep Pascó. Museu Nacional.cat