MIQUEL MASSOT TETAS (1883-1968)

Apunt del natural
Firmat Massot
Tècnica mixta. Llàpis i carbonet
42 x 29 cms
ca. 1905



Miquel Massot Tetas (Barcelona 1883 - París 1968)

Pintor i decorador. Format a Llotja. El 1902 va rebre el premi de pintura decorativa de la Llotja impulsat per La Academia Provincial de Bellas Artes.

Després va estudiar a Londres i va residir a París. Es va especialitzar en natures mortes i paisatges. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

El 1910 va pintar la única pintura mural del Palau de la Música de Barcelona, ubicada al vestíbul i titulada "La ciència musical vers la inspiració", creada amb un estil influit pel classicisme noucentista.

Del 29 d'octubre al 11 de novembre de 1921 va fer una exposició de pintures a Galeries Laietanes de Barcelona.

Els anys 1922 i 1923 va participar en certàmens barcelonins i en els Salons de Primavera. Del 18 al 31 de maig de 1935 va exposar a la Sala Pinacoteca de Barcelona .

El 1945 Massot va continuar pintant l'obra inacabada del pintor Josep Maria Sert a la Catedral de Vic. Per aquest motiu Massot és considerat deixeble, ajudant i continuador de la seva obra. 

Va residir a París durant molts anys fins l'any de la seva mort.


JOSEP PASCÓ MENSA (1855-1910)

Retrat de Diego Velázquez
Firmat : JP
Tinta sobre paper
Il.lustració per una obra sobre Diego Velázquez (Sevilla 1599-Madrid 1660)
Encàrrec de la Impremta Thomas de Barcelona
Escrit -52- en llàpis al final del full
Mides 15x15
Any ?



Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat 1855 - Barcelona 1910)

Dibuixant, pintor, professor, decorador i escenògraf. També fou un gran col.leccionista d'antiguitats, de ceràmica i teixits antics.

Va estudiar a l'escola de la Llotja de Barcelona amb el professor Simó Gómez Polo (1845-1880), i al taller de l'escenògraf Josep Planella Coromina (1804-1890).

El 1887 va anar a treballar al Teatro Real de Madrid i va decorar el teatre Príncipe Alfonso.

Els anys 1888 i 1889 va ser guardonat amb Medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona i a la de París.

El 1891 Pascó figura en la Catàleg de la Primera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

El 1896 va viatjar a Mèxic on va pintar el decorat del Gran Teatro Nacional. Aquell any figura en el Catàleg de la Tercera Exposición General Bellas Artes del Palau de Belles Arts de Barcelona.

Quan va tornar es va dedicar a la il.lustració de revistes, principalment Arte y Letras i amb el pseudònim Brisa a la Il.ustració Catalana (1888-1894) i en algunes revistes de Madrid. També va il.lustrar alguns llibres :

  • España. Sus monumentos y Artes. Su Naturaleza e Historia. José M. Quadrado. Thomas. (1885)
  • Colón. Poema histórico. Bernabé Demaria. Ilustrado por José Pascó. Editorial Espasa/Cuspinera. Buenos Aires. (1887)
  • La Espuma. Armando Palacio Valdes. Novela de costumbres contemporaneas. Il.ustr. de Manuel Alcázar y José Cuchy. B. Imp. de Henrich y Cia. Planchas diseñadas por Pascó y encuadernación por M.Campillos. (1890)
  • Al primer vuelo (idilio vulgar). 2 tomos. Imp. de Henrich y Cia. Tela edit. disseñada por Pascó. Ilustraciones de Apeles Mestres (1891)
  • Los Pirineos. Trilogia. Original en verso catalán y traducido en prosa castellana ... Víctor Balaguer. Felipe Pedrell. Tela editorial ilustrada por Josep Pascó. Impr. Henrich. Barcelona. (1892)
  • Collection de Tissues Anciens de D. Francisco Miquel y Badia. Classifiés par D. José Pascó. 30 planches heliographiques. Barcelona (1900)

Pascó exercí de professor de l'Escola Superior d'Arts e Industries de Barcelona. El 1892 li fou otorgada la càtedra lliure d'art decoratiu, instituida per la Diputació de Barcelona. Entre els seus alumnes hi havia el pintor Joan Miró Ferrà (1893-1983) i l'escriptor i pintor Joaquim Folch i Torras (1886-1963). Era un professor de tarannà liberal i avançat al seu temps que feia unes classes poc academicistes (en paraules de Joan Miró). Va ser un reformador de l'ensenyança del dibuix.

A finals del XIX Pascó tenia un alt reconeixement artístic a Barcelona. Políticament es relacionava amb la Unió Catalanista.

El 1899 Pascó va exercí de co-director artístic de la revista Hispania (1899-1903) junt amb Francesc Miquel i Badia, on també hi va treballar com il.lustrador.

Entre 1901 i 1903 Pascó va decorar l'espai de la Peixera de la planta baixa del Cercle del Liceu amb pintures murals de Oleguer Junyent i Sans.

El 1902 va treballar en el projecte de decoració de la residència barcelonina del pintor i amic Ramon Casas Carbó (on anys més tard va obrir la botiga Vinçon).

El 1903 va participar en la il.lustració del calendari de la revista Cu-cut junt amb Joan Llimona, Llorenç Brunet i Antoni Utrillo.

Josep Pascó junt amb Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà, Enric Sagnier o Rafael Masó van impulsar la difussió de la rajola o mosaic hidràulic.

Josep Pascó, Alexandre de Riquer i Apel.les Mestres són considerats (segona Eliseu Trenc) com uns dels principals renovadors de les arts gràfiques, amb un nou moviment amb il.lustracions de caire decorativista i dibuix amb estilització d'arrel gòtica i japonesa, enfrontat al realisme objectivista dels anys 1870-1880.

Va pintar pergamins, va il.lustrar ex-libris i entre altres va dissenyar la bandera del Cau Ferrat de Sitges.

El 1907 Pascó va vendre al nou Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, una col.lecció de seixanta escultures d'alabastre i pedra procedents de Poblet. També va vendre tres taules del segle XIII procedents de la provincia de Terol, a través del vocal Ramon Caselles, a la Junta de Museus.

Després de la mort de Pascó, la seva col.lecció de teixits fou adquirida pel Museu de Barcelona. El 1914 la col.lecció de teixits va formar part del fons del Museu del Disseny de Barcelona.


Josep Pascó i Mensa. Wikipedia.org
Josep Pascó i Mensa. Enciclopedia.cat
Josep Pascó i Mensa. Ruta Europea del Modernisme. Art Nouveau.eu
El artista español Josep Pascó. Blog Arte Contemporani General
Josep Pascó i Mensa. Modernisme
Pascó y Mensa, José. Museo del Prado
Josep Pascó. Museu Nacional.cat


RAMON MIRÓ FOLGUERA (1864-1927)

Comissió municipal de Belles Arts final de la sessió
Dibuix a tinta
Firmat Miró
Esq Tor (Esquella Torratxa) nº 1364 - 1905 febrer 24 p. 140
10 x 15 cms
1905

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 1240, p.562
9 x 12 cms
1902, octubre 10

Comentant l'obertura de l'Exposició
Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 52
10 x 14 cms
1887

Festejant
Dibuix a tinta 
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 472 -1888 gener 28 p 62 
11 x 15 cms
1887

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) - 624, p. 823
Segell de Lopez-Editor. Rambla del Centre 20. Barcelona
10 x 14 cms
1890, desembre 27

Dibuix a tinta
Firmat Miró
ET (Esquella Torratxa) 519-1888 desembre 22, p. 812
Segell de Lopez-Editor, Rambla Centro 20, Barcelona
10 x 14 cms
1888





Ramon Miró Folguera (Reus 1864 - Barcelona 1927)

Dissenyador, cartellista i dibuixant humorístic.

Llibres il.lustrats :


  • La Menegilda criada de servicio en la Gran Via (1884)
  • Biblioteca Quevedo. Los pecados capitales (1886)
  • ...


Ramon Miró Folguera. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Mir%C3%B3_Folguera
Miró. Ninots, tebeos i dibuixos. 22/06/2010. Rsm
http://ropto.blogspot.com.es/2010/06/miro.html
Miró. Humoristan.org
http://humoristan.org/ca/autores/miro/
Ramon Miró Folguera. Tebeosfera.com
https://www.tebeosfera.com/autores/miro_folguera_ramon.html
Timos de la Esquella. Els potols místics. 07/08/2015
https://elspotolsmistics.blogspot.com.es/2015/08/timos-de-la-esquella-de-la-torratxa.html
Ramon Miró Folguera. Ub.edu
http://www.ub.edu/modernisme/autors/ramon-miro-folguera
Ramon Miró. Arcadja.com
http://www.arcadja.com/auctions/es/mir%C3%B3_ramon/artista/354330/

FRANCESC SOLER ROVIROSA (1836-1900)

Arbúcias. Un callejón
Firmat FSR
Aquarel.la sobre paper
Origen : Col.lecció particular de Raimon Casellas Dou (1855-1910)
23,5 x 18,5 cms
22 de maig de 1855



Francesc Soler Rovirosa (Barcelona 24 de juny de 1836 - 1900)

Va estudiar dibuix i pintura a Llotja de Barcelona. Va aprendre l'ofici d'escenògraf de Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, de Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia, i de Marià Carreres al Teatre Odeon. Va renovar l'escenografia espanyola que era italianitzada cap el realisme.

1855. Va col.laborar en obres d'escenografia amb Joan Ballester i Iguals de Izco

1856. Amb Joan Ballester van fer decoracions pel Teatre del Circ Barcelonès. Aquell any viatjaren a França, Bèlgica i Anglaterra.

1857. Soler va fer un dibuix del carrer de Breda de Madrid.

1862. Decideix marxar a París on va treballar al taller de Charles-Antoine Cambon per l'Opera i pels teatres més prestigiosos, i on va conèixer els escenògrafs francesos més importants del moment. A París hi va viure set anys.

1867. Va pintar el repertori del teatre de Nantes.

1869. Retorna definitivament a Barcelona

1870. Va dibuixar sis decorats per l'òpera Don Carlos de Giuseppe Verdi, que es va representar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 

1873. Aquell any va viatjar a Madrid.

1876. Va pintar els repertoris del Teatre de Reus i del Teatre Principal de Sarragossa.

Va conèixer el coreògraf Ricard Moragas i van començar a col.laborar plegats. Van fer algunes obres de ball i òpera per teatres d'Espanya, Cuba i Puerto Rico, sobretot obres wagnerianes.

1881. Soler Rovirosa esdevé l'escenògraf titular del Teatre Líric del Passeig de Gràcia. Els anys 80 va viatjar a l'Havana, Mèxic, i Nova York on munta Castles in Spain. 

1885. Quan torna a Barcelona obre un taller propi al carrer Diputació i va esdevenir assessor per l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona.

1930. Aquell any a Barcelona es rendeix homenatge a la figura de Francesc Soler-Rovirosa amb un monument realitzat per l'escultor Frederic Marès.


ALBERT GUIRIGUET ANDRÉS (1911-1961)

Paisatge rural
Firmada Guiriguet
Llàpis i aquarel.la
Origen: Fons Josep Vinyes (?)
40 x 28 cms
Any 1947


Aquarel.la de l'any 1947 dedicada al seu amic Josep Vinyes Sabatés (1904-1995), caricaturista i col.leccionista del món del circ.


Albert Guiriguet Andrés (Barcelona (?) 1911 - 5 de juny de 1961)

Va ser pallasso, caricaturista, cartellista, dibuixant i aquarel.lista. Fill d'una familia de classe mitja-alta, el seu pare era químic i la seva mare professora de piano.Va estudiar Belles Arts a l'Escola Llotja de Barcelona i quatre anys al teatre a l'escola del Gran Teatre del Liceu.

1932. Feia de ninotaire en algunes revistes, com la revista Fornal, que aquell any publicava en portada el seu dibuix "Bohemis a Barcelona". Aquell mateix any Guiriguet va crear la companyia de pallassos "Toni, Cuk & Cia."

1936. Guiriguet era membre del Sindicat de dibuixants professionals (SDP) i quan va començar la guerra va ser enviat al front de la guerra pel bàndol republicà.

1937. Setembre. Durant la guerra Guiriguet mantenia correspondència amb la Francesca, una noia de 16 anys que no coneixia personalment, utilitzant primer el pseudònim Albert Joanola. Li va explicar que feia de pallasso, conegut amb el nom de Cuk, i que era un enamorat de la pintura. Aquell mateix any va realitzar el cartell "Protecció als que lluiten contra el feixisme".

1940-41. Després de la guerra passà un temps a a la "Prisión provisional de Pueblo Nuevo", on va fer un dibuix dedicat al doctor Solé, metge de la presó.

1941. Novembre. Dibuixa un autoretrat amb llàpis de colors, amb el  nom Pallasso Cuc dedicat a la Francesca i la seva família.

1945. Octubre. Guiriguet actua com a pallasso a la Sala Mozart de Barcelona amb l'espectacle "Guiri, el lápiz sabio".

1956. Aquell any treballava de pallasso a la Sala Versalles.

1957. Guiriguet va publicar "El payaso y el niño" on fa un repàs de la trajectòria dels pallassos en els espectacles infantils de Barcelona.

1961. 5 de juny. Mor Albert Guiriguet a l'edat de 49 anys. Fins aleshores tenia el seu domicili a Santa Rosa núm.12 de Barcelona.

1961. Juliol. La revista Circo es fa ressò de la mort de Guiriguet.


FONTS CONSULTADES

Rafael Camps Moré. De "CUK" a "GUIRI", el lápiz sabio. Juny 2016
http://guiriguet-pallasso-guerracivil.blogspot.com.es/
Rafael Camps Moré. Cartes a Francesca 1938-1943
http://cartes-a-francesca-1938-1943.blogspot.com.es./
Les imatges del trimestre (Hivern-2016)- per Santi Barjau. Els meus cartellistes. 19 de març 2016

TERESA BRANYAS MORERA (1905-1989)

 
Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?

Títol ?
Firmat T. Branyas
Llàpis i aquarel.la
17 x 23 cms
Any ?



Teresa Branyas Morera (Mèxic 4/4/1905 (?) - Banyoles 1989)

Dibuixant, pintora, il.lustradora, escriptora i traductora. Teresa Branyas era filla de Josep Branyas (1877-1915) i de Teresa Morera Laqué, i van tenir 4 fills. La Teresa era una dona molt sensible segurament degut a les fortes experiències que va viure al llarg de la seva vida. Va ser membre de la Asociación de Dibujantes Españoles i també socia fundadora de la Asociación Española de Amigos de los Castillos.

El 14 d'ocubre de 1903 el pare de la Teresa, el periodista, escriptor, dibuixant i artista Josep Branyas (1877-1915) tenia 26 anys i en aquella data va fer un viatge a Nova York amb el vaixell Manuel Calvo salpant des del port de Càdis. El juny de 1904 tenim notícies que J. Branyas havia guanyat la medalla de plata en la Exposición Real Internacional de Atenas.

Josep Branyas era un home molt intel.ligent, treballador i emprenedor i per això va decidir fer les Amèriques. Es diu que amb els anys va fer una gran fortuna i que després es va arruïnar. Va viure a Mèxic, on probablement hi va néixer la nostra dibuixant Teresa Branyas Morera el 1905 o 1906 (?), a Nova York, Chicago i a San Francisco (Califòrnia). En aquesta darrera ciutat hi va néixer la seva filla Maria Branyas Morera el 4 de març de 1907. Actualment la Maria té 109 anys i viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, i forma part del grup de persones de més edat de Catalunya.

El 1909 a l'edat de 32 anys el periodista Josep Branyas sabem que va viatjar amb el vaixell Parismina fins a Nova Orleans (Lousiana, US). El 1912 va tornar a repetir el mateix viatge.

De 1911 a 1915 va exercir de director literari i artístic de la revista Mercurio, una revista mensual il.lustrada i editada a Nova Orleans. En aquells anys va fer molts contactes i rebia correspondència dels grans escriptors espanyols, alguns de la generació del 98 com Jacinto Benavente Martínez, José Echegaray Eizaguirre, Miguel de Unamuno Jugo, i també de Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Ramon Jiménez, Àngel Guimerà Jorge, Salvador Rueda Santos, l'escultor Mariano Benlliure Gil i el compositor Felipe Pedrell Sabaté.


El 5 de juny de 1914 alguns del cònsols llatinoamericans van cel.lebrar a Nova Orleans un banquet d' homenatge a l'escriptor i artista Josep Branyas. Nomès un any després, el 5 de novembre de 1915 la revista Nuevo Mundo es fa ressò de la mort del periodista a l'edat de 37 anys. Va morir durant el viatge en vaixell de tornada a Barcelona, i el seu cadàver fou tirat al mar des del vaixell tal i com es feia en aquell temps. Aleshores la petita Teresa era una nena que tenia 10 anys i aquest fet tant tràgic la va impactar profundament.

La mare de la Teresa va quedar viuda amb nomès 35 anys i 4 fills per cuidar. Va ser acollida a Banyoles a casa del seu tiet Vicents Laqué, germà de la seva mare Pilar, amb qui s'hi acabaria casant quatre anys després, el 31 de juliol de 1919.

Vicentó Laqué Carbonell (Sarrià 5/03/1860-Banyoles 11/02/1920), era un industrial fundador de l'empresa Ciments Laqué de Banyoles, fill de Jacint Laqué i Teresa Carbonell. Havia estat casat en primeres núpcies amb Matilde Montclús Torres (Barcelona ?-Banyoles 14/11/1915). Aquesta parella va tenir 11 fills però nomès va sobreviure una filla, la Dolors Laqué Montclús (Banyoles 1900-1976), germanastra de la jove Teresa. La Dolors es va casar amb el músic i compositor de sardanes Francesc Gratacós Massanella (8/10/1895-28/07/1972) que durant 17 anys havia treballar a l'orquestra del balneari de Vichy Catalán.

El 1929 la jove dibuixant Teresa Branyas va participar en la segona Exposició dels Amics de les Arts de Girona organitzat a l'Ateneu per les Festes de Sant Narcís. Hi va participar amb tres obres damunt paper amb la tècnica de dibuix i aquarel.la, on ja s'hi reflexava la seva gran sensibilitat. De l'any 1935 es conserva una fotografia de la Teresa Branyas (que no hem pogut localitzar).

El maig de 1936 la Teresa Branyas es va casar a Girona amb un oficial de l'exèrcit. Van anar a viure a Barcelona a la residència d'Oficials de Pedralbes. Amb l'esclat de la guerra civil, el 19 de juliol, el seu marit va caure a mans dels republicans i morí afussellat. Aquest fou el segon fet tràgic que va impactar sobre la sensible Teresa.

El seu germà Josep Branyas Morera tenia a Banyoles una empresa de transports de mercaderies. Es va casar amb Pilar Arpa Serra (1918-12/02/2014) i van tenir 3 fills : Joan, Pilar i Josep.

El març de 1947 la Teresa va realitzar una exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb obres que traspuaven sensibilitat i amb una omnipresent presència femenina. El 3 de març de 1948 es va constituïr l'Agrupació d'Amics de Joan Maragall formada pels escriptors Josep Maria Rovira Artigas, Octavi Saltor, Pilar Tous de Cirera, Lluís Jordà, Maria Perpinyà, la il.lustradora Teresa Branyas i la miniaturista Elisa Lagoma, Josep Roch Llorens i Tomàs Roig Llop.

L'octubre de 1949 la Teresa va tornar a fer una altra exposició individual a la Sala Municipal de Girona, amb dibuixos acolorits amb aquarel.la com a protagonistes. Als anys 50 T. Branyas tenia el seu estudi al Carrer Tallers núm. 44, principal 2ª de Barcelona.

El 9 de febrer de 1952 el setmanari comarcal Igualada es feia ressò de la publicació del llibre Medalles de Pilar Tous de Cirera  i de les il.lustraciones deien : "Los dibujos són de Teresa Branyas, exquisita artista, cuya compenetración con la autora del texto se pone de manifiesto en todas y cada una de las il.lustraciones que enriquecen el texto."  El 24 de novembre de 1954 la Teresa va escriure una dedicatòria a l'amic i poeta Sebastià Sànchez-Juan, arran de la publicació de l'obra Miralls.

Als anys 50 i 60 Branyas també va treballar per l'Editorial Molino fent traduccions de llibres de l'anglès al català d'autors com Enid Blyton, Rex Stout, Jay Bennett, Ursula Curtiss, Jean Potts, W.Todhunter Ballard, J.H.Wallis, John Creasey, William Murdoch Duncan, Florence Agnew, Robert Agnew, Thomas Walsh, Bryan Edgard Wallace, Mike Lantry, Víctor Gunn, Charles Williams, Anne Hocking, Roger Simons, M.M.Kaye, E.C.Spykman, Charles Alden Seltzer, Peter Chambers, Bruce Hamilton,

Els anys 1959 i 1960 la Teresa fa col.laboracions literàries a Magda, revista de bellesa, moda, perfums, cine i varietat. El 24 d'octubre de 1960 es va presentar al V Concurso Provincial de Arte, premios Inmortal Gerona de la Diputació Provincial de Girona, amb un oli del castell de Elisinore de Dinamarca.

El 20 de maig de 1973 la Teresa viatja a Marbella. Aquell mateix any també fa un viatge per Itàlia, visitant entre altres ciutats, Pompeia i Nàpols (on s'allotja a l'hotel Luna d'Amalfi). A principis de 1974 la Teresa agraeix al poeta i amic Sebastià Sànchez-Juan que li hagi dedicat el poema Lines. El juny d'aquell any estiueja a Tossa de Mar.

Teresa Branyas va il.lustrar llibres d'autors catalans, sobretot de poesia i temàtica religiosa i alguns contes infantils, postals i àlbums de comunió que es van fer molt populars. Els seus dibuixos són sovint de temàtica infantil on la figura femenina hi té molt protagonisme.

Teresa Branyas firmava els seus dibuixos amb els inicials : T.B. o T.Branyas.


Llibres il.lustrats

  • El Huerto familiar. La pequeña horticultura en ayuda de la economia familiar. Joaquim Buigas. Portada de Benejam. Ed. B. Bauzá. Barcelona. 1943?
  • Tradicions de Catalunya. Tomàs Caballé Clos. Editorial Freixenet. Barcelona. 1945
  • La Religión explicada a los mayorcitos. Juan Tusquets i Terrats. Daniel Llorente. Edit. Lumen. Barcelona. 1946
  • Ombres i clarors. Tomàs Roig Llop. Edicions Airecel / Editorial Lumen. Barcelona. 1946
  • Petits poemes de la Llar. Tomàs Roig Llop. Impremta Altés. 1947
  • Camí de Maria. Rossend Perelló. Ed. Torrel de Reus. Barcelona. 1948
  • Leyendas Orientales. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • 1943. Un año barcelonés célebre. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona. 1948
  • Tu en sociedad. Teresa Branyas. Autoedició. Ed. Artes Gráficas. Santa Coloma de Farnés. 1950
  • Una vegada era un rei. Rondalles llegendàries. Joan Puig Dalmau. Gràfiques Trayter. Figueres Arts. 1950
  • Medalles. Pilar Tous de Cirera. Ed. Torrell de Reus. Barcelona. 1951
  • El Belen catalán: espejo del belen mundial. Tomàs Caballé Clos. Ed. Freixenet. Barcelona 1951 
  • Claror. Antologia poètica 1930-1939. Sebastià Sànchez-Juan. Ed. Porter. Barcelona. 1952
  • D'altre temps. Cl Bassols Iglesias. Dibuixos de Teresa Branyas i Jordi Pagans Montsalvatje. Ed. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1952
  • Veler de somnis. Teresa Castellà Valls. Impremta Arts Gràfiques. Santa Coloma de Farnés. 1952
  • Siluetes epigramàtiques. II Volum. Tomàs Roig Llop i caricatures de Josep Maria Serra. Ed. Airecel. Barcelona. 1952
  • Libro de la madre. (editorial?) 1953(?)
  • Bebé. (editorial?) 1953 (?)
  • Poemes de la Pobla de Claramunt. Florenci Cornet. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1953
  • Miralls. Versions de Lírica Europea. Juan Sebastià Sànchez. Josep Porter Editor. Barcelona. 1954
  • Homenatge als passats (converses desde l'escó pairal). Ramon Puigpelat Bosch. Gràfiques Martorell. Barcelona. 1954
  • Records d'un pelegrí de la Verge. Tomàs Roig Llop. Ed. Airecel. Barcelona. 1954
  • Càntic a la Mare de Déu de la Mercè i al seu carrer Petritxol. Gràfiques Martorell. Martorell. 1955
  • Llaors i ofrenes. Miquel S. Salrich Torrents. Ed. Sala Vich. Barcelona. 1956
  • La leyenda de Montesinos. Con una breves notas históricas sobre el castillo de Rocafrida y la cueva de Montesinos, en Ciudad Real. Edit. Cervantes. Barcelona. 1958
  • La torre de las infantas. Washington Irving. Ed. Cervantes. Barcelona. 1958
  • Tradicion y vida local en Gracia. Pregón de la fiesta mayor pronunciado el 11 de agosto de 1956. Juan Ignacio Bermejo Girones. Grabados en rojo de T. Branyas. Oliva de Vilanova. Barcelona. 1960

Contes infantils

  • Riquitín. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Pocholo. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Clorinda. Toray. Barcelona. 1950 (?)
  • Currito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1950
  • Nº 1. Salto-Lindo. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 2. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Nº 3. Colección tipitos en Bandeja. Ed. Linsa libros infantiles SA. Barcelona. 1952
  • Tolin y Pedrito. Colección tipitos en Bandeja. Sociedad Anónima de Ediciones (Sade). Madrid. 1956
  • Pirulón y Pirulillo. Colección Chiquitín. Ed. Hymsa. Barcelona. 1960
  • Blancanieves. Editorial Símbolo. Texte i dibuixos. Barcelona
  • Tinita. Ilustracions i texte. Barcelona

Llibres de comunió

  • Mi primera comunión. Àlbum infantil religiós. Ed. Molino. Barcelona. 1955 / 1961 /1986 ...
  • Recuerdo de Mi primera comunión. (editorial?) (any?)

Postals
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 2
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 3
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 4
  • Postal publicitaria La ratita presumida. Ed. E.R. Nº 5
  • Postal publicitaria Castellblanch Champaña 


Branyas i Morera, Teresa. Grafopata
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=71
http://grafopata.com/pdf/noticias/llibreTBO.pdf
Dones de belles Arts rescatades a Girona ...
https://issuu.com/ajuntament_girona/docs/2008_artagirona_segles_xix-xx_rosapoustenas/33
Rosa Pous Tenas. L'art a Girona als segles XIX i XX
http://www2.girona.cat/documents/11622/137974/2008_ArtaGirona_XIX-XX_RosaPous.pdf
https://issuu.com/ajuntamentdegirona/docs/2008_art_a_girona_segles_xix_xx_-_rosa_pous_tenas1
Tomàs Roig Llop. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005
https://books.google.es/books?id=5dchJt6NRMAC&pg=PA21&dq=teresa+branyas&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=teresa&f=false
Boneslletres.cat
http://www.boneslletres.cat/publicacions/Altres_publicacions/b37556526_14%20de%2014.pdf
Diputación Provincial de Gerona. V Concurso de pintura, escultura, grabado y dibujo. Premios Inmortal Gerona.Oct-nov.1960
http://guixols.cat/files/0002.pdf
Memorias secretas de una ...
http://megaslides.es/doc/858972/ediciones-tbo-%C2%BFd%C3%ADgame%3F-memorias-secretas-de-una
Fons personal Sebastià Sànchez Juan
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/sanchezjuan/cerca.php?au=Branyas%20Morera,%20Teresa
Carles Puncernau. Can Laqué, una fàbrica de ciment. Els meus escrits. Recull dels articles que he anat escrivint. 1/03/2014
http://elsmeusescritscpf.blogspot.com.es/2014/03/can-laque-una-fabrica-de-ciment-i.html

JOSEP BRANYAS (1877-1915)
Homenaje a un español. Diari ABC
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1914/06/05/013.html
El Poble català
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/17017

MARIA BRANYAS MORERA (4/03/1907) 
http://www.residenciatura.org/es/noticia/celebracion-mas-centenaria
http://segundacentena.blogspot.com.es/2012/01/2012-lista-de-personas-espanolas.html